La pandèmia sembla que va afluixant i reprenem sortides de calendari. La neu més propera la tenim al Capcir, Arieja i Andorra, es decideix Andorra i concretament fer nit al refugi de Juclar. La idea era arribar-hi per la Tossa de Juclar i l’endemà decidir segons les informacions que ens donés el guarda.
Dissabte 12 de febrer. (Tossa de Juclar 2700m, )
Comencem cap a les 11 després d’uns petits problemes de comunicació entre els dos cotxes participants, avancem fàcilment per la carretera de la Vall d’Incles que la ratrac manté ben innivada amb finalitats turístiques. Al final de la pista seguim al SE pel marge esquerre del riu de Siscaró i arribats a les pletes
del mateix nom, enfilem cap a unes pales amples molt evidents al vessant oest de la Tossa.
Un grup passa per la de la dreta i un altre per la de l’esquerra i perdem una oportunitat de posar ganivetes, que ens haurien permès de pujar amb més seguretat, evitant alguna petita relliscada sense conseqüències.
Passades les pales, remuntem fins la carena, que està força pelada a partir de la cota 2550, però que ens permet fer un darrer tram amb esquís fins a prop del cim on ja tot és roca amb moltes irregularitats i pendents importants i hem de carregar esquís forçosament.
Passem el cim i anem a buscar la ruta de descens uns 50 metres al nord.
|
|
El terreny és molt irregular i els pendents nevats imposen respecte, ens enfonsem força a la neu, la canal prevista de baixada no la veiem clara, molta acumulació de neu i sembla que enguany encara no hi ha passat ningú perquè no veiem cap rastre, de fet tampoc recordo cap rastre per les pales per on hem pujat abans. Pugem al pollegó N, per on en teoria també es pot baixar.
Tampoc ho viem clar, se'ns està fent tard i després de discutir la jugada, decidim fer mitja volta. Tothom? No! una ganiveta recalcitrant s’entesta a baixar per la canal i ho aconsegueix, o això suposem almenys, perquè la perdem de vista.
Baixem el primer trosset amb les pells posades perquè s’ha de fer una petita remuntada i ben aviat carreguem esquis fins la cota 2550, on s’està fent fosc i comencem a esquiar amb una mica de precaució per la mala visibilitat però ben aviat anem agafant confiança perquè la neu està en prou bones condicions i gaudim de la baixada en la penombra fins la cota 2100 on ens veiem obligats a posar 
frontals i seguim la baixada amb un temps fantàstic sense vent i xalant de valent. Arribats a la carretera de la Vall d'Incles, alternem remades suaus amb descensos zen fins la general on ens espera el cotxe.
S’ha fet tard i amb prou feines hem menjat res en tot el dia, de manera que anem a l’Hotel restaurant del Tarter on no fem prou bon aspecte per a passar al restaurant però ens atenen prou bé al bar. Intentem trobar allotjament a la vora, però és impossible, sembla que les úniques places lliures a Andorra són al refugi de Jutclar cap on hi està fent via ara mateix un grup que ha trobat ple el refugi de Siscaró. Mai podrem agrair prou a en Francesc que ens convida a passar la nit a casa seva a la Cerdanya.
Diumenge 13 de febrer. Circuit Dynatour.
En Bernat ens suggereix fer el circuit Dynatour a Font Romeu i després de la petada del dia anterior ens hi apuntem unànimement. El dia tampoc convida a fer gaire cosa més, núvols, boira, fred... la proposta ens sembla un bàlsam contra l’ensigalada del dia anterior i frissem per una mica de calma i tranquil·litat.
Deixem el cotxe a l’aparcament del coll del pam, fem la primera baixada per pista fins al pla dels avellaners, posem pells i anem per un camí secundari a buscar el GR10 que ens hem passat baixant. Malgrat ser un circuit fàcil no trobem gaire gent. Evidentment el tram de tornada, que passa per pistes, l’abandonem ben aviat per pujar pel mig del bosc on no arriba el soroll de l’estació. Una baixada per una pista equivocada (la boira) no ens porta directament al cotxe i hem de fer una petita remuntada per a fer una tercera baixada i ara sí, hem gaudit d’un dia tranquil que ha compensat l’esforç del dia anterior (les pujades i baixades per el cim de la Tossa buscant una via clara de baixada van passar factura).
Hi érem En Carles, en Francesc, l'Oriol i en Jaume. El primer dia també ens van acompanyar una estona en Ferran, en Miqui i l'Ostman.
Entrades
