dimarts, 12 de novembre de 2013

Reequipament de la via "L`Última del Sales", al Camell de Sant Jeroni (Montserrat)

Hola

Aquest diumenge l'Edi i el Royo van començar el reequipament de "L'Última del Sales", la via que va obrir el mateix Edi, amb Pep, Ignasi i Llopis, membres de la SAME de la UEC de Gràcia, a finals del 1988, al Camell de Sant Jeroni, a Montserrat. La via va ser oberta totalment des de baix, picant burils.

S'adjunta la ressenya original dibuixada pel mateix Edi, i que en el seu moment es va repartir pels llocs habituals de ressenyes, com el Bar Anna del Bruc, etc. La via també va sortir publicada a la revista Extrem nº 37 (amb un dibuix menys artístic).



La via va principalment entre l'antiga Aresta Brucs i la recent Caçador de Bal·lenes. Amb l'Aresta Brucs comparteix la R1 i el començament del segon llarg. El principal atractiu de la via recau en el vertical segon llarg, que es fa en lliure amb una dificultat sostinguda entre el V i el VIa (graduació de l'època…).

Vam comprovar que els burils estaven força malmesos, després de 25 anys, i que val la pena rescatar la via per a tenir una bonica manera d'assolir el Camell en lliure.

La intenció d'aquest diumenge era pujar per la via Caçador de Bal·lenes i anar baixant mentre la reequipàvem, però l'insospitat temporal de fred i vent ens en va fer desdir. En algun moment no ens sentíem ni a 5 metres..., i vam quedar ben pelats. Vam reequipar el primer llarg, la R1, i la primera assegurança del L2. Ja hi tornarem més endavant a acabar la feina.



La filosofia del reequipament és substituir les assegurances peça per peça, arrencant els burils i posant en un lloc equivalent els parabolts. Això són les reunions R1 i R2, dos burils al primer llarg, 7 al segon, i 1 al tercer. També reequiparem el ràpel. L'actual es va muntar pels mateixos obridors, durant l'obertura de la via, precisament, i no va ser una instal·lació "contundent" (no és d'estranyar que la gent vagi dient que està una mica precari…).

Es respectarà el poc equipament original coincident de l'Aresta Brucs: la R1 ruinosa al costat de la nostra, i la primera xinxeta sense xapa que està a 1 metre de la primera assegurança del L2. Si algú la vol fer servir per a disminuir el "aleje" fins a la segona assegurança, ho podrà fer portant una plaqueta recuperable, però no té pinta d'aguantar massa.


Aquest primer parabolt va ser "homologat" per una caiguda mentre intentàvem pujar fins la següent assegurança. Va petar una escata de ma. Ara ja no estem tan segurs si el tram era només de cinqué….

Hi ha un spit més modern, que no existia el 1988, entre la segona i la tercera assegurança del L2. No sabem si algú el va posar allà per a assegurar l'Aresta Brucs (originalment no hi havia res, creiem), o per assegurar més la nostra via. Podria ser que algú no veiés el buril amagat, que màgicament va aconseguir col·locar el Llopis, assegut de manera inverosímil al foradet que hi ha sota el desplom principal... i que decidís assegurar d'alguna manera el "passeig" que hi havia fins la següent assegurança.

Si algú sap alguna cosa d'aquest spit, que ens ho comuniqui... Encara no hem decidit si el treiem o no. Comprovarem si substitueix alguna xinxeta antiga de l'Aresta Brucs.

Com a curiositat de la ressenya original, diu que calien 11 cintes, però aquí estan comptades les 4 que gastàvem a les reunions (el típic "macramé" ochentero). En realitat calen 7 cintes més reunions.


Imprimir aquesta entrada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hola, si vols escriure per apuntar-te a una sortida, posa detalladament el teu nom, si ets major d'edat, si disposes de cotxe, i a quina hora pots sortir. Les teves dades personals de contacte, si no les sabem, envia-les per correu electrònic (per la teva seguretat). Moltes gràcies.